Sabadellenca

Crítica a Turkle (2a part)

09/06/2006

Tal com vaig prometre en l'anterior anotació, cal explicar l'altra cara de la moneda.

Julio meneses dedica un article de la revista UOC Papers a l’Obra de Turkle, La vida en la Pantalla. No pas per cantar-ne excel·lències precisament, sinó per analitzar-la amb ull crític. L’autor es sorprèn de resò i el prestigi aconseguit per Sherry Turkle gràcies a aquesta obra.
En termes generals, Meneses critica la dicotomia realitat/virtualitat en la que la psicòloga argumenta la seva teoria sobre la construcció de la indentitat.

“D’acord amb la seva metàfora de les finestres, la persona que hi ha darrere la pantalla tan sols seria una altra identitat més en oposició amb les vides de la pantalla” (Meneses ; 2)

També la titlla d’ingènua:

“la facilitat amb què es refereix als fets tecnològics sobre els quals seria possible establir les bases de la seva análisi de la vida a la pantalla resulta d’una ingenuïtat sorprenent, fins i tot d’una dècada d’evolució tecnològica més tard”(Meneses; 3)

Tampoc no deixa de parlar dels seu mètode d’investigació i treball de camp:

“¿són les troballes de l’autora fruit d’una observació imparcial i a distancia o, al contrari, acaba trobant precisament el que vol buscar?” (Meneses; 4)

I no continuaré perquè és molt interessant llegir l’article si us ha picat la curiositat:
http://www.uoc.edu/uocpapers/2/dt/cat/meneses.pdf